Escut Vilobí_color

Escut i bandera: L’escut més antic que es coneix data de l’any 1846. La seva forma és ovalada. Hi ha una inscripció que diu “Vilobí del Panadés. Vallformosa” i al centre un gos amb un mos de pa a la boca, amb un bastó d’on penja una carabassa, un tronc i brancatges d’un arbre i una capa estesa que sembla una esclavina.

Toponímia: Tot i que comunament acceptat que el terme Vilobí procedeix del llatí “Villa albina”, és a dir, casa rural pertanyent a un personatge dit Albí, els especialistes han especulat que aquest nom pot venir de “vila blanca” referital pujolet de mineral de guix que ja podria haver estat emprat durant el període de dominació romana. D’aquesta manera mai hi hauria hagut un llinatge dit Vilobí cosa que si succeeix a Vilobí de la Selva.

Relat històric: 

Es creu que el terme de Vilobí ja estava poblat en el neolític, si es fa cas al jaciment d’indústria lítica en sílex de les Guixeres de Vilobí trobada al turó dels tres pins, just al límit amb Sant Martí. Les restes ibèriques i romanes semblen indicar un poblament continuat durant l’edat antiga. 

Vallformosa va ser des del s. X una quadra del terme de Sant Martí, però no va ser fins el s. XII que el terme Vilobí és esmentat en la documentació trobada. Des del s. XIIè Vilobí va separar del Castell de Sant Martí, si bé al s. XIV, igual que Sant Martí, va iniciar la seva dependència jurisdiccional de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona. Els canonges de la catedral de Barcelona van ser els senyors de Vilobí fins la desaparició del feudalisme al s. XIX. L’any 1842 el territori de Vallformosa va agregar-se a Vilobí i des de 1846 Vilobí va iniciar el seu camí com a municipi independent, si bé la parròquia va seguir-se dient de Santa Maria de Vallformosa de Vilobí.

Si bé el topònim Vilobí pot indicar l’existència de guix en el terme des d’època romana aquesta presència està documentada des de l’any 1013. El guix ha condicionat no només la toponímia sinó sobretot la fisonomia física i econòmica del municipi. Són encara presents en algun antic forn de Vilobí i als pèlags de les antigues guixeres, avui ja tancades i en procés de convertir-se en un parc….En què exactament? La importància del guix al municipi es present en el Museu del Guix.

Agermanament: 

L’any 2003 va tenir lloc l’acte oficial d’agermanament amb el poble italià, primer a Vilobí i després a Chiusanico. Des de llavors, s’han fet força intercanvis i s’han forjat algunes amistats. Chiusanico és un poble del nord d’Itàlia, a trenta quilòmetres de la frontera francesa i a cent de Gènova. Pertany a la Ligúria i té com a centre neuràlgic de referència la ciutat d’Impèria, tot just a sis quilòmetres de distància.Té uns set-cents habitants repartits preferentment en tres nuclis urbans força distants entre sí: Gazelli, Chiusanico i Tòrria. La riquesa autòctona és l’explotació dels productes derivats de l’olivera, que podem veure escampades per les feixes i feixetes de totes les muntanyes de l’entorn.