En la visita pastoral del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba l’any 1303, ens diu que a la Granada hi havia dues esglésies: la del castell i la parroquial. Actualment es pot veure el portal de l’església del castell.
Va ser bastida de nou el segle XVI, aprofitant els carreus del derruït castell i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil·lenari, fou renovada totalment. Dedicada a Sant Cristòfol, en destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles.

La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta de Catalunya. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l’interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat, honor que té la Granada d’haver-lo tingut des del segle IX. Era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat, més tard es va traspassar a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148).

Hi hagué un castell, esmentat des del s.X destruït el 1003 en l’expedició d’Abd al-Malk Yusuf i ben aviat refet. Durant la guerra dels Segadors les tropes del mariscal La Mothe hi derrotaren les castellanes del marquès de Povar el 1642. El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Succesió. Actualment es poden veure al nucli antic (casc antic) les restes del castell, conserva l’aire medieval, amb els portals d’entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI).

Per a més informació i/o imatges de la informació que es presenta, podeu consultar l’apartat d’història a la web municipal o a l’apartat de llocs d’interès  també a la mateixa pàgina.